L’Alta Garrotxa és un bast territori de relleu calcari, ubicat al Prepirineu oriental. La seva orografia extremadament abrupte ha condicionat el paisatge, la vegetació, la fauna i els assentaments humans al llarg de la història i ha permès el manteniment d’un espai natural relativament aïllat que conserva una important riquesa biològica, fins el punt d’haver estat declarat Espai d’Interès Natural i, en el marc de la Xarxa Natura 2000, designat com a Zona d’Especial Protecció per les Aus i Lloc d’Importància Comunitària.

L’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa és un territori de notable extensió (32.865 hectàrees) que, per la seva diversitat i singularitat és, sens dubte, l’espai més important del Prepirineu oriental.

El relleu de la zona és de tipus calcari i presenta una marcada abruptesa, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca. Aquest relleu tortuós és el que dóna nom a l’espai: les garrotxes són les "terres aspres i de mala petja". El paisatge de l’Alta Garrotxa és veritablement espectacular, no ja només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes.

L’Alta Garrotxa compta, a més, amb un important riquesa pel que fa al patrimoni cultural: jaciments, masies, llogarrets, ermites, places carboneres,... es dispersen per tot el territori i posen de manifest la importància que tingueren en el passat els assentaments humans i les activitats tradicionals, agrícoles i ramaderes d’aquesta zona.

L’espai ha patit, des de mitjans de segle, un procés de despoblament i abandonament del territori causat per les dificultats de supervivència a la muntanya, per la desvalorització del carbó com a recurs energètic i per l’atracció de les indústries localitzades a la vall del Fluvià.

Avui, és un espai on conviuen activitats com el senderisme i el turisme rural, juntament amb el desenvolupament d’altres activitats lligades a l’aprofitament dels recursos naturals per part de la població local.