Inici > >

>Ponç Jordà i Heras

 
 

Municipi: Pont de Molins

Telèfon: 972 52 92 64

http://www.pontdemolins.cat

ajuntament@pontdemolins.cat

Nascut a la casa pairal dels Jordà a Molins l’any 1781, fill de Joan Bautista Jordà i Anna Heras. Sent encara un nen va patir el conflicte conegut com la Guerra Gran (1793-95), que va afectar greument la seva família. Anys més tard, va ser un dels joves que va encapçalar la revolta dels figuerencs contra els francesos que ocupaven la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, al juny de 1808, participant després en la defensa de la Ciutadella de Roses i a totes les accions de guerra que es donaren a l'Empordà, així com en els atacs a les tropes franceses que assetjaven Girona. En aquesta primera època va ser un dels principals fundadors del cos d'exèrcit conegut amb el nom d'Exèrcit d'Expatriats de l'Empordà, del que va ser sots-tinent.

 

Entre 1808 i 1811 va intervenir en pràcticament totes les accions de guerra contra els francesos al Principat de Catalunya, com així ho certifica el seu full de serveis. A l'abril del 1811 va ser un dels que va idear el pla i va intervenir en la presa del castell de Sant Ferran de Figueres (nit del 9 al 10 d'abril), on va caure una guarnició formada per 2.000 francesos, sota el comandament del general Guillot, que varen ser sorpresos. Per la seva destacada participació en aquest fet, va ser condecorat i nomenat tinent amb grau de capità. El setge que d'immediat posaren els francesos a la fortalesa de Figueres va durar fins l'agost del mateix any, rendint-se els defensors després nombroses baixes. Ponç Jordà va ser fet presoner i portat a França, on va passar per diferents presons, des del fort Lichtemberg al Condé, fins a la fortalesa de Montpeller, d'on va ser alliberat al 1814.

 

De nou a l'Estat espanyol, va demanar continuar en l'exèrcit, i va ser restituït com a militar amb el grau de sots-tinent, sent destinat pel capità general de Catalunya, Francisco Xavier Castaños, al regiment de Mataró, amb la missió de perseguir contrabandistes i bandolers.

 

Al 1820 va fer costat a l'aixecament de Riego, en favor de la Constitució de 1812, i al 1823 es va oposar als francesos cridats per Ferran VII (Cent Mil Fills de Sant Lluís), que el varen capturar junt amb els darrers militars liberals a Andalusia. Va ser llicenciat de per vida i desposseït de qualsevol càrrec, sent obligat a residir al seu poble natal, Molins. En aquesta nova situació i allunyat de l'exèrcit, va col·laborar amb el seu germà gran, l'hereu de la família, en el negoci de subministrament de bestiar per l'exèrcit francès d'observació.

 

A la dècada dels trenta es va convertir en un personatge força influent a la contrada gràcies al seu passat i pel seu ideari favorable als liberals, principalment en el decurs de la primera guerra carlina. Al 1847, amb 66 anys, moriria a la mateixa casa on havia nascut.

 

torna
 

També et pot interessar...

 
Comentaris

Comentaris

Envieu-nos des d'aquí els vostres comentaris

  •  

  • He llegit i entès la clàusula de protecció de dades de l'Avís Legal d'aquesta web
  • Vull rebre informació d'ofertes, promocions i properes activitats de Salines Bassegoda

* Camps obligatoris
** El Consorci Salines Bassegoda es reserva el dret d'esborrar o modificar
  aquells missatges ofensius o despectius.

Visitable Senyalitzat

 
 
Usuari: Clau: